Estatuts

Partit Comunista d´Espanya (reconstituït)
Desembre, 1998

1. Programa general

El Partit Comunista d´Espanya (reconstituït) és un partit polític proletari, nucli dirigent i destacament d´avantguarda de la classe obrera. La nostra organització es considera hereva i continuadora de l´obra revolucionària empresa pel Partit Comunista d´Espanya que encapçalés Josep Diaz, avui degenerat, convertit pel revisionisme en un instrument de l´opressió i explotació capitalista. El Partit Comunista d´Espanya (reconstituït) forma part del moviment comunista internacional i es guia pels principis del marxisme-leninisme en l´elaboració de la seva línia política i en la seva actuació revolucionària.

El PCE(r) s´ha fixat com objectiu aconseguir la meta del comunisme, és a dir, la supressió de la propietat privada capitalista i les classes, amb el que es crearan les condicions necessàries per a l´extinció de l´Estat. A tal fi el Partit es proposa encapçalar i organitzar a la classe obrera en la lluita més resoluda contra el sistema capitalista, fins a aconseguir la demolició completa del seu aparell burocràtic-militar i la implantació de la dictadura del proletariat sobre la burgesia.

Actualment el Partit centra els seus principals esforços en l´educació i organització política de la classe obrera, propugna la unitat d´acció amb les altres organitzacions obreres i populars en la lluita de resistència contra el feixisme i l´imperialisme, lluita encaminada a acumular forces revolucionaries i a crear totes les altres condicions per al desenvolupament de la Guerra Popular Prolongada i el triomf de la insurrecció armada general.

El Partit planteja i defèn els drets polítics, econòmics i socials immediats dels treballadors i aplica una línia de masses, de manera que això li permeti romandre lligat a elles i recollir i sintetitzar les seves experiències de lluita. Però, com a cap polític de la classe obrera, el Partit no marxa a la saga del moviment espontani, sinó que s´esforça per elevar als obrers fins a la comprensió dels seus veritables interessos de classe, els marca els objectius a conquerir i els dirigeix en la lluita.

El Partit ha d´inculcar la disciplina conscient a les masses d´obrers sense partit, estrendre els mètodes de lluita revolucionaris, la solidaritat de classe, l´esperit d´organització i la fermesa combativa; per això, el Partit ha d´ésser la personificació de la disciplina, de l´organització i de l´abnegació revolucionàries.

2. El principi d´organització i de funcionament del partit

a) Per a dur a terme amb seguretat i eficàcia la labor revolucionaria entre les masses i garantitzar la seva continuïtat, el Partit necessita mantenir el seu aparell polític a la clandestinitat. Així mateix li és indispensable establir l´especialització i la divisió del treball al seu si així com la centralització i la democràcia.

La unitat del centralisme i la democràcia, de la disciplina i la llibertat en la pràctica revolucionaria, constitueix el centralisme democràtic. Al si del Partit ha d´haver tant centralisme com democràcia, tant disciplina com llibertat. La combinació del centralisme i la democràcia garantitza la llibertat de discussió i de crítica i fa possible la unitat d´acció.

b) Donades les condicions de clandestinitat en que ens veiem obligats a desenvolupar en l´actualitat l´activitat política, l´elegibilitat, necessàriament, ha d´ésser limitada al si del Partit. Aquesta limitació no suposa pas una restricció a la llibertat de discussió i de crítica ni als altres drets dels militants i té per objecte impedir o dificultar l´acció policial i reforçar la disciplina interna de l´organització.

c) Assumida lliurement, la disciplina del Partit és única i igual per a tots els seus membres: el militant es subordina a l´organització, la minoria a la majoria, l´organisme inferior al superior, tot el Partit al Comitè Central i aquest al Congrés del Partit.

d) La subordinació de la minoria a la majoria implica que, si l´opinió de la minoria ha estat rebutjada aquesta ha de recolzar la decisió aprovada per la majoria. Per la seva banda, la minoria té dret a defensar la seva opinió dintre del Partit i inclús a tornar a plantejar-la a les següents reunions o quan ho consideri oportú, però de cap manera ha d´abstenir-se d´aplicar les decisions adoptades per la majoria i menys encara actuar en contra d´elles.

e) La llibertat de discussió, la crítica i l´autocrítica, són els mètodes fonamentals de treball del Partit i els que permeten resoldre les seves contradiccions internes. Ningú, cap militant ni organisme, incloent al Comitè Central del Partit, no està immunitzat contra el risc de cometre errors o equivocacions. Per aquest motiu han d´estar sempre atents a totes les crítiques o suggeriments que se´ls puguin fer.

3. Membre del Partit

a) Pot ésser membre del Partit tot obrer o obrera o qualsevol altre revolucionari que accepti el Programa, la Línia política i els seus Estatuts, s´incorpori a una de les seves organitzacions, treballi activament en ella, apliqui les directrius del Comitè Central i pagui la quota.

b) Abans d´ingressar al Partit, el candidat ha de passar per un període de prova. Durant aquest període deurà ser examinat en les seves activitats i reputació entre les masses i ser propost per dos membres del Partit. La seva admissió ha d´ésser aprovada per la reunió plenària de la cèl·lula i ratificada per l´organisme immediatament superior.

c) Tot militant del Partit té dret a participar i fer aportacions a l´elaboració del Programa, de la Línia política i els Estatuts del Partit, a elegir i ser elegit per a tots els càrrecs o responsabilitats, des de la cèl·lula fins al Comitè Central; a exposar les seves opinions i crítiques i fer-les arribar, si ho creu necessari, fins a la Direcció.

d) Es un deure de tot militant estudiar el Programa i la Línia política del Partit i empenyorar-se en aplicar-los amb audàcia i iniciativa. Així mateix ha de procurar augmentar contínuament els seus coneixements i, de manera particular, els ensenyaments del marxisme-leninisme. Ha d´utilitzar valentament la crítica i l´autocrítica.

e) El militant ha de guardar zelosament els secrets del Partit, defensar als seus dirigents enfront de les calúmnies i els atacs dels enemics de classe i observar, en cas de detenció, un comportament exemplar davant dels repressors. Mai, en cap circumstancia, facilitarà dades que puguin comprometre la seguretat del Partit ni la causa obrera i popular.

f) El militant del Partit ha de portar un mode de vida senzill, relacionar-se i treballar amb les masses, preocupar-se dels seus problemes i servir-les de tot cor; a més a més, ha d´adoptar davant d´elles l´actitud d´alumne abans que la de mestre i posar, en tot moment, els interessos de la classe obrera i del poble per damunt de qualsevol altre interès personal o de grup.

g) Al militant que violi la disciplina del Partit se li imposarà, segons els casos, una de les següents sancions: advertiment, destitució dels càrrecs que ocupi al Partit (amb un període d´observació), o expulsió del Partit. L´expulsió ha de ser ratificada per l´organisme immediat superior.

h) Si un membre del Partit no compleix les seves obligacions, no progressa o demana retirar-se, cal separar-lo de l´organització, havent-se de discutir el problema a la cèl·lula o a l´organisme on està enquadrat, a l´objecte de decidir el tractament a portar amb ell. Hi ha casos en que les separacions i expulsions resulta convenient donar-les a conèixer a les masses, explicant les circumstancies.

i) La traïció serà castigada.

4. Organismes de base

La cèl·lula i els comitès de fàbrica, barri, mina, comarca, centre d´ensenyament, etc., són els organismes de base del Partit. Aquests ens permeten estar en contacte permanent amb els obrers, joves i altres sector populars, conèixer les seves necessitats i el seu estat d´ànim i dur a terme entre ells la labor partidista.

a) Als llocs i centres de treball on es troben al menys tres militants s´ha de procedir a formar una cèl·lula, mentre que un comitè serà constituït a aquelles concentracions de fàbriques, empreses, barris, etc., on existeixin algunes cèl·lules o les característiques del treball polític així ho requereixin.

b) El funcionament de les cèl·lules i comitès està basat en les reunions periòdiques i regulars dels seus membres. La reunió de la cèl·lula o del comitè té potestat per a elegir al seu responsable, elaborar plans concrets de treball i establir la divisió de funcions al seu si, de manera que els acords i decisions obliguin a tots i es pugui verificar el seu compliment.

c) La tasca principal de les cèl·lules i els comitès de base del Partit consisteix en elevar la formació política i ideològica dels seus membres, estudiar la situació dels obrers, organitzar i encapçalar les seves lluites, distribuir la propaganda del Partit entre ells, realitzar agitació, organitzar cercles, fer col·lectes, captar nous militants i, en general, aplicar les consignes i les directrius del Comitè Central.

Al dirigir-se a les masses per a emprendre el seu treball polític, els militants de base a l´igual que tots els altres membres del Partit, no han d´oblidar que els comunistes som com la llavor i el poble com la terra. Onsevulga que anem, hem d´unir-nos al poble, posar arrels i florir amb ell (1).

5. Organismes intermedis

Els comitès de les nacionalitats, comitès regionals i comitès locals són els organismes intermedis del Partit.

a) Els organismes intermedis es constitueixen seguint un criteri territorial, no sectorial ni gremial, i incorporant al seu si als militants més actius, millor preparats i més lligats a les masses de cada localitat. Aquesta condició els permet fer plans i dirigir el conjunt de les organitzacions al seu càrrec des d´una sòlida posició política i una visió general.

b) Els comitès intermedis es constitueixen per iniciativa de les organitzacions de base del Partit i d´acord amb les recomanacions del Comitè Central. Al front d´aquests organismes es situa un responsable polític i s‘estableix la divisió del treball, de manera que puguin dur a terme totes les activitats i quedin ben delimitades les tasques i responsabilitats de cadascun dels seus membres.

c) Aquests òrgans, únics i veritables representants del Partit en cada nacionalitat, regió i localitat, tenen encomanat l´anàlisi de la situació en les seves respectives zones i l´aplicació a elles de la línia general del Partit així com de les resolucions i directives emanades del Comitè Central. A tal fi han de desplegar un enèrgic treball entre les organitzacions i militants al seu càrrec i les masses dotant-se per això dels mitjans necessaris.

d) Els organismes intermedis han de contribuir així mateix al continu enfortiment del Comitè Central i facilitar la seva labor recaptant fons econòmics, enviant informes, posant als militants a la seva disposició, etc.

e) Les organitzacions de les nacionalitats estan directament representades al Comitè Central del Partit per militants designats per elles d´acord amb la Direcció i disposen d´una àmplia autonomia per a organitzar Conferències nacionals prèvies al Congrés del Partit, així com per a aplicar el Programa, la Línia política i les directrius del Comitè Central a les seves respectives condicions. A l´igual que els militants elegits al Congrés, aquells designats per les organitzacions de les nacionalitats per a formar part del Comitè Central participen en les tasques i la direcció del conjunt del Partit amb les mateixes obligacions i drets que els altres membres del Comitè Central, no limitant les seves responsabilitats als assumptes de les seves zones.

6. Òrgans centrals

Els òrgans centrals del Partit són el Congrés i el Comitè Central.

a) La instància suprema del Partit es el seu Congrés. En ell s´aprova el Programa i els Estatuts i es decideix la Línia política a seguir, s´elegeix per vot directe i secret al Secretari General i al Comitè Central.

b) Els acords i decisions adoptats pel Congrés són d´obligat compliment per a tots els membres del Partit i sols poden ser revocats per un altre Congrés.

c) El Congrés del Partit es celebrarà cada quatre anys; la seva convocatòria es pot anticipar o postergar per decisió de la Direcció o bé a petició de la majoria dels membres del Partit. Entre Congressos la Direcció del Partit correspon al Comitè Central.

d) El Comitè Central és un òrgan de direcció col·lectiva. Els militants elegits en el Congrés per a formar part del Comitè Central amplien aquest organisme fins al nombre necessari de membres per medi de la cooptació. El ple del Comitè Central, així constituït, determina la composició de les comissions en que es divideix la Direcció, especialitzades cadascuna d´elles, en un camp específic d´activitat.

e) Al front de cadascuna de les comissions es troba un secretari responsable de la mateixa. La reunió dels secretaris de les distintes comissions formen la comissió política del Comitè Central, la qual es encapçalada, al seu torn, pel Secretari General del Partit.

f) La secretaria general és una exigència que s´imposa per la necessitat de coordinació de les distintes comissions que componen el Comitè Central, així com per l´adopció de les decisions urgents que en tot moment se li plantegen al Partit. Sols un nou Congrés pot reemplaçar o destituir al Secretari General.

g) Dotat d´amplis poders, el Comitè Central té la responsabilitat d´executar les decisions adoptades al Congrés i resoldre totes les qüestions plantejades al Partit, corresponent-li a més a més la designació de la redacció de l´òrgan central de premsa.

El Comitè Central estudia els informes, disposa dels mitjans econòmics, distribueix les forces disponibles, atén a la formació dels quadres, etc. El Comitè Central ha de reunir-se en sessió plenària i retre comptes de la seva labor a través d´informes de manera periòdica.

h) El Comitè Central intervé en la composició dels organismes intermedis i supervisa el seu treball. Membres del Comitè Central poden ser delegats permanentment a les organitzacions locals, regionals i nacionals i estan autoritzats a participar a les seves deliberacions amb dret a vet.

i) Els integrants de la Direcció, a l´igual que tots els altres militants del Partit, tenen el deure d´assumir plenament les seves responsabilitats, de prendre totes aquelles decisions que els permetin abordar les tasques al seu càrrec i superar tots els problemes i dificultats. Igualment tenen el deure d´informar detalladament de les seves tasques i d´expressar les seves impressions i idees als altres membres de la Direcció a través d´informes, cartes, etc. No cal oblidar que el fet que es puguin prendre iniciatives i formar nuclis capaços i competents en totes les àrees del treball depèn en gran manera del grau de democràcia i de vida orgànica que existeixin al Partit.

j) El Comitè Central igualment és responsable de convocar i organitzar el Congrés del Partit.

Prèviament a la celebració del Congrés, la Direcció elabora els informes a debatre, ordena les ponències i estableix l´ordre de les sessions. Una vegada llegit l´informe del Comitè Central i constituïda la taula del Congrés, els membres de la Direcció estan obligats a dimitir i a cessar en les seves funcions i atribucions.

Enfortir i desenvolupar el Partit

Necessitat de l´organització i el treball clandestí

1) La burgesia basa el seu poder en la violència organitzada de l´Estat. L´Estat capitalista, com indiqués F. Engels, no és més que, «una banda d´ homes armats», en la que l´exèrcit, la policia, la judicatura, la premsa, etc., es reparteixen el treball per mantenir sotmeses a les masses treballadores. Lògicament, a la burgesia monopolista li interessa emmascarar la seva dictadura amb les formes polítiques de dominació més suaus, però la crisi econòmica i social i el consegüent desenvolupament de la lluita de classes tiren una i altra vegada per terra aqueixos plans. D´aquí que, segons les condicions, es vegin obligats a recórrer unes vegades a la dictadura oberta, terrorista, i d´altres procuren encobrir-la mitjançant la combinació del terrorisme d´Estat amb una falsificació del parlamentarisme. En qualsevol circumstancia la gran burgesia persegueix, de manera particular, a l´organització revolucionaria de la classe obrera i tracta d´anihilar-la sense reparar en cap medi per aconseguir-ho: des de la compra d´alguns «líders» corromputs fins a l´assassinat polític, tot és vàlid per a ella amb la condició de preservar els seus privilegis. Un altre medi al que recorre és la desinformació i la calúmnia. D´aquesta manera persegueixen ocultar els objectius democràtics-revolucionaris que orienten la nostra lluita i restar influència a l´Organització, a l´objecte d´aïllar-la de les masses i fer més fàcil la repressió.

Sabem amb certesa que la contradicció que enfronta al proletariat i a la burgesia no pot ser resolta més que mitjançant la guerra civil. La història també ens ensenya que les classes decadents tiren fins al darrer cartutx abans de desaparèixer. La lluita, doncs, serà llarga i aferrissada. La burgesia monopolista redoblarà la seva brutalitat per a conservar el poder i procurarà destruir la força política que se li oposi directament i radicalment. Això ningú ho podrà evitar. Per la mateixa raó, el Partit ha d´acceptar conscientment els pesats sacrificis que ens imposa la lluita i no desviar-se mai dels seus objectius revolucionaris.

2) Per això advoquem pel treball clandestí i per l´adopció de diverses normes que assegurin la seva continuïtat. Les mesures de seguretat i les pèrdues que ens ocasiona l´enemic no han d´impedir la prossecució de la labor revolucionaria. Preservem les nostres forces, precisament, amb el fi d´incrementar l´eficàcia del treball polític, per a estar on les masses més ens necessiten. Quant a les caigudes i detencions, nosaltres no podem evitar, en tots els casos, que es produeixin. No hi ha lluita sense víctimes, va escriure Lenin, i a la ferocitat de la policia política nosaltres respondrem amb calma: alguns revolucionaris han caigut, ¡visca la revolució! Aquesta ha d´ésser la nostra posició.

Hem de rebutjar tota expressió de debilitat ideològica enfront a la repressió de l´Estat. Subestimar els riscos que corre l´Organització i cadascun dels seus membres en l´activitat revolucionaria condueix a l´aventurisme, és cert; mes sobreestimar dits perills pot conduir al pantà del revisionisme i a la capitulació.

Les forces repressives poden obstaculitzar la labor del Partit, poden frenar la revolució, retardar-la, però són incapaços d´impedir-la. La nostra missió consisteix en apressar la victorià, organitzant-la, el que exigeix, entre altres coses, saber eludir les pesquisicions policials; això pressuposa la clandestinitat del Partit i el seu continu enfortiment. Per això hem de reforçar també els vincles amb les masses. Un partit clandestí no és un partit deslligat de les masses; al contrari, la labor clandestina del Partit reposa sobre la seva estreta relació amb la classe obrera i d´altres sectors explotats i oprimits de la població.

En les condicions actuals, en que les formes legals de lluita han deixat d´ésser determinants per al desenvolupament del moviment revolucionari, segueix sent vàlid el principi leninista d´aprofitar la legalitat i la semilegalitat per afavorir l´enfortiment de l´aparell clandestí del Partit i impulsar cap endavant a tot el moviment de resistència popular.

3) L´organització clandestina i la labor comunista exigeixen la centralització més rigorosa de la Direcció i una estricta divisió i especialització del treball. La divisió i l´especialització del treball són el complement necessari de la centralització. La liquidació dels mètodes artesans de treball a l´organització revolucionaria suposa, precisament, la creació d´una organització fortament centralitzada pel que respecta a la direcció del moviment i composta dels més diversos tipus d´organitzacions partidistes separades dintre seu i especialitzades en la realització de múltiples tasques.

La separació entre els militants de les distintes organitzacions i instàncies del Partit estableix els tallafocs necessaris enfront a la labor d´investigació policial. La repressió es deté allí on les connexions acaben. Per això, l´estanqueïtat ens permet posar a resguard al conjunt del Partit quan una part del mateix està infectada. De tot això es dedueix que la separació no pot ser absoluta, ja que d´ésser així ens impediria dur a terme la més mínima activitat. El nostre funcionament i el centralisme partidista permeten al Comitè Central, a la manera de vasos comunicants, establir els límits de les relacions.

A més de l´estanqueïtat, cal establir una separació orgànica entre l´organització clandestina i les organitzacions més obertes i lligades a les masses. No resulta fàcil establir en tots els casos una delimitació clara i tallant entre un i altre tipus d´organització i de treball, però cal fer-ho si volem evitar més d´un contratemps i les confusions que es generen a causa d´això. A tal fi hem de guiar-nos pel criteri de la supeditació de l´organització i el treball legal a les necessitats de l´organització i de la lluita clandestina, ja que només d´aquesta manera, i si l´organització clandestina realitza una bona labor de direcció, és com podran ésser resolts els problemes i les difícils situacions que es puguin presentar.

Hem de tenir en compte que quant més rigorós es mostri el Partit a l´aplicació dels mètodes de treball clandestí, més garanties trobaran els militants dedicats al treball pràctic en la seva labor, més amplia, oberta i polifacètica podrà ser aquesta, i tant més difícil resultarà a la policia política penetrar i destruir l´organització.

Promoure als camarades obrers

1) La formació d´un nucli dirigent, relativament estable i ben cohesionat en el pla polític i ideològic, constitueix un dels principals problemes als que contínuament ha de fer front el Partit. Aquest problema només pot ésser resolt en el curs de la lluita. A més a més, les caigudes i detencions obliguen a renovar-lo freqüentment, pel que es fa necessari mantenir una política de promoció dels activistes i d´altres militants qualificats del Partit. Lenin ha escrit: Ni una sola classe aconseguí el poder a la història sense promoure als seus caps polítics, als seus representants avançats, capaços d´organitzar el moviment i de dirigir-lo (2).

En aquest aspecte, el nostre interès ha d´estar centrat en promoure el major nombre possible de dirigents obrers i obreres. El Partit ha de tenir diversos dirigents provats, homes i dones dotats d´un gran esperit revolucionari enterament lliurats a la causa, que sàpiguen fer bé el seu treball i tinguin la suficient autoritat moral que no hagin d´apel·lar a ella en cada moment.

2) El Partit, com a nucli dirigent i destacament d´avantguarda de la classe obrera, ha d´incorporar a les seves files als elements més conscients, millors i més combatius de la seva classe. Ells són els que es troben més lligats a les masses, els que posseeixen la més profunda comprensió dels veritables interessos de classe i aporten les seves experiències de lluita i el seu esperit combatiu. El Partit haurà d´estar compost, en la seva major part, per aquests lluitadors. Per una altra banda, la necessitat de formació política i la desigualtat de condicions en que, per accedir a ella, es troben la major part dels obrers respecte als altres militants (la qual cosa els impedeix, per exemple, dedicar més temps a l´estudi), han de portar-nos a donar-los preferència perquè es preparin i ocupin llocs de responsabilitat. Es evident que això no suposa cap privilegi.

Generalment, els obrers posseeixen un bon sentit pràctic i d´altres bones qualitats, com l‘hàbit de la disciplina al treball. Però també cal dir que arrosseguen alguns prejudicis que tant la posició social com la ideologia burgesa dominant els hi han anat inculcant. Això es manifesta, principalment, en la tendència a deixar a les mans dels altres certes tasques de tipus intel·lectual que ells també ho podrien realitzar amb una mica d´esforç. No es pretén que tothom sàpiga «fer de tot», com prediquen els que retren culte als mètodes artesanals de treball. Es tracta d´evitar en el Partit una divisió del treball que reprodueixi la que ja hi existeix a la societat, la qual condemna als obrers a realitzar els treballs manuals o d´ordre pràctic, mantenint-los allunyats de les àrees on es planifiquen i es prenen les decisions, etc. D´implantar-se tal divisió entre nosaltres, ens portaria a constituir una elit dirigent separada de les masses i molt procliu, fora d´això, a acceptar les temptacions del poder. En poques paraules, portaria al Partit a la degeneració revisionista. En aquest sentit, els camarades intel·lectuals han de facilitar-los les coses als obrers, aportant-los els seus coneixements teòrics, alhora que, per la seva banda, aquests també aprenen les experiències de lluita dels obrers, s´embeuen del seu instint de classe i adopten els seus hàbits disciplinats de treball, procurant no caure en la fàcil temptació del tutelatge.

3) Una cosa semblant cap dir respecte a les dones, a les que l´activitat revolucionaria ofereix la possibilitat real d´igualar-se en tots els plans amb l´home. Tant al Partit com a les altres organitzacions les dones donen sobrades mostres de superació de tot tipus de traves, lluitant per un tracte d´igualtat. Al Partit les camarades estan en disposició de prendre a les seves mans totes les responsabilitats que desitgin o que la seva capacitat les hi permeti prendre. La lluita contra la burgesia ens germana a tots, però no hem d´oblidar que vivim en una societat en la que la dona és especial objecte d´opressió i discriminació i en la que la ideologia, els hàbits i prejudicis burgesos estan molt estesos i arrelats, el que inevitablement té el seu reflex en el Partit; per tant hem de combatre´ls en totes les formes en que aquests es manifesten a les nostres files.

Practicar la crítica i l´autocrítica

1) La lluita de classes, que té lloc a la societat entre la burgesia i el proletariat, també es manifesta al si del Partit entre les posicions conseqüentment revolucionaries del proletariat i el reformisme petitburgès, entre les idees correctes i les errònies, entre allò vell i allò nou, etc. Aquestes contradiccions al si del Partit es resolen amb el mètode de la crítica i l´autocrítica, és a dir, mitjançant la lluita ideològica. Si en el Partit no hi hagués contradiccions ni lluites ideològiques per resoldre-les, la vida del Partit tocaria al seu fi (3).

La lluita ideològica ens ajuda a mantenir viu el combat pels objectius del proletariat, promou la democràcia i la participació activa de tots els militants i fa més estreta la unitat a les nostres files, alhora que permet combatre la relaxació, el liberalisme i la tendència a passar per alt els errors.

La lluita ideològica depura al Partit d´idees errònies i d‘elements estranys a la seva ideologia. La unitat sobre la base de la complaença amb els elements nocius és una falsa unitat que corroeix els fonaments del Partit i els exposa al reformisme i a la descomposició. La lluita ideològica parteix de la unitat per elevar-la un graó qualitativament superior i enfortir al Partit.

2) Els elements oportunistes de dreta i esquerra són refractaris a que tingui lloc la lluita ideològica dins del Partit i tracten de suprimir-la amb mil pretextos. Ells posen tot l´accent a la centralització i la «disciplina», però no mencionen la democràcia i la llibertat. A vegades es refereixen a la lluita ideològica, però obliden la unitat que ha de presidir-la. Per aqueix motiu coarten o impedeixen la discussió i rebutgen, com a contràries a l´esperit del Partit, la crítica i l´autocrítica. De tot això resulta un empobriment ideològic i polític del Partit i un estancament en tots els camps de la seva activitat. Es clar que, d´imposar-se durant molt de temps aqueixa estreta concepció (limitada, unilateral) i el seu mètode burocràtic, el Partit i la causa revolucionaria serien greumet perjudicats, es desarmarien davant els seus enemics, es sembraria la confusió i es fomentaria el fraccionament.

3) Perquè res d´això arribi a ocórrer, hem d´admetre i encoratjar el desenvolupament de la lluita ideològica i adoptar un mètode adequat per a resoldre correctament les contradiccions que sorgeixen dins del Partit. Aqueix mètode és el de la crítica i l´autocrítica i es resumeix en la fórmula: unitat-lluita-unitat. Es a dir, partir de la unitat i practicar la crítica i l´autocrítica per aconseguir tot seguit una nova unitat. Aquest procediment es desprèn del fet que les contradiccions dins del Partit no tenen caràcter antagònic i per consegüent cal plantejar-les i resoldre-les com a contradiccions al si del poble, no com a contradiccions entre nosaltres i l´enemic. Al procedir d´aquesta manera amb els que han comès errors pretenem convèncer-los perquè es corregeixin i s´uneixin al Partit. Així tractem la malaltia per a salvar al pacient. D´aquesta manera el Partit s´enforteix i es depura d´ elements estranys com, en general, de tots aquells que no acatin la disciplina, es relaxin, practiquin el liberalisme o es deixin confondre pel fals humanitarisme i el filisteisme de la burgesia.

Millorar els mètodes i l´estil de treball

1) Els militants del Partit han d´adoptar un bon mètode i estil de treball. El marxisme considera que la cosa més important no consisteix en comprendre les lleis del món objectiu per interpretar-lo, «sinó en aplicar el coneixement d´aqueixes lleis per a poder transformar activament el món». Subratlla, doncs, la primacia de la pràctica sobre la teoria. Això vol dir que en el moment d´abordar un problema hem de partir sempre dels fets objectius i no d´idees preconcebudes o de definicions abstractes. Aquest ha d´ésser el nostre plantejament: partir de la realitat, fer l´anàlisi concret de les condicions concretes per a formular les nostres teories, orientacions, plans, consignes, etc. Un cop realitzada aquesta part del treball, cal portar la teoria a la pràctica per extreure d´ella nous coneixements i experiències. En això consisteix el nostre mètode de treball: en vincular la teoria amb la pràctica revolucionària. No limitar-nos a repetir com a papagais les idees extretes dels llibres i apreses de memòria, ni quedar-nos mai encallats en l´aplicació de les idees i plans anteriorment formulats. Cal seguir avançant en el procés de coneixement i en la transformació de la realitat.

2) Finalment, tenim l´estil de treball. Què s´entén per estil de treball? Per descomptat no es tracta de fer la posa a cada moment, de gallejar o presumir pels mèrits reals o inventats. Precisament, es tracta de comportar-se de manera completament distinta: d´ésser modestos i prudents, de procurar ésser alumnes a la vegada que mestres, de posar sempre els interessos de les masses per damunt de qualsevol interès personal o de grup; d´estar sempre disposats a realitzar els més grans sacrificis en nom de la revolució. L´estil de vida senzill i el lliurament desinteressat a la causa es desprèn de la nostra concepció sobre la vida, del profund convenciment de que són els pobles, les masses populars, els veritables protagonistes de la historia; ells, els treballadors, són els autèntics heroins, mentre que nosaltres, a vegades, som puerils i ridículs.

En conclusió, de res serviria aqueix esperit revolucionari que ha d´animar-nos a tots, si no es traduís en actuacions pràctiques eficaces que ens permetin resoldre els problemes, o si no busquem les formes i els mitjans per això. Això ens portaria a la impotència o al terreny del xarlatanisme. Per aquest motiu hem de forçar-nos en l´estudi, en millorar contínuament el nostre treball, en fer progressos tots el dies, en alliberar-nos dels prejudicis i de tot el que suposi fer culte al retard.

(1) Mao Zedong: Sobre les negociacions de Cungching.
(2) Lenin: La malaltia infantil de ‘l´esquerranisme’ en el comunisme.
(3) Mao Zedong: Sobre la contradicció.

inicio programa documentos galeria