L'Estat vol assassinar a Fina García Aranburu,
militant del PCE(r), presa i molt malalta
De nou hospitalitzada molt greu

Socors Roig Internacional
20 setembre 2007
Comitès d'Euskal Herria, Catalunya, Galiza, Madrid, Lleó, Burgos, Aragó, Andalusia, París i Roma

Ahir 19 de setembre a la nit, la presa política comunista greument malalta Fina García Aranburu, va tornar a patir una nova angina de pit, aquesta de caràcter fins i tot més greu que totes les anteriors, i ha estat traslladada amb caràcter urgent de la presó d'Alcalá Meco a l'Hospital Príncep d'Astúries de Madrid. Va haver de requerir atenció urgent d'una presa política dels GRAPO per a poder cridar l'atenció del servei mèdic penitenciari. De nou, una altra vegada, un dels metges que la va atendre d'urgències va tornar a dir que a aquesta dona o l'exca deixen en llibertat o pot morir. Semblant expressió de fa només 17 dies, en el seu anterior ingrés hospitalari, va dir un altre merge en veure l’expedient sanitari de Fina.

En poc més d'un any, són ja 6 els ingressos que ha sofert García Aranburu a l'hospital des de la presó, i cadascún d'ells de caràcter més greu, acabant amb totes les poques forces físiques que Fina pot mantenir després de 24 anys de presó, brutals tortures (el 18 de setembre de 1983 li van simular afusellament, li van pegar un tir en un braç, li van rebentar lligaments i rótula en una cama, va patir danys que li van deixar una lesió de cor i li van inscriure amb nom fals a l'hospital per a seguir torturant-la en comissaria. Denúncia als jutjats i publicat en premsa. Octubre de 1983), 16 vagues de fam (una de 435 dies de durada entre novembre de 1989 i febrer de 1991), pallisses en els trasllats i fins i tot en el propi Tribunal de Justícia a París, aviat farà dos anys, en el qual li dislocaren un ós durant el seu judici, del que va ser expulsada violentament diverses vegades.

Els metges han advertit que ha de ser operada també de l'hèrnia, ja que li causa dolors intensos per tot el cos.

El 5 de setembre de 2006 es va celebrar a l'Audiència Nacional el judici d'apel·lació sobre la seva llibertat, que havia estat denegada abans pels jutges Garzón i Marlaska. El Fiscal va demanar que continués en presó perquè no s'havia lliurat voluntàriament a les autoritats, sinó que havien hagut de demanar l'extradició a França. S'oblidava que, una vegada complerta la seva pena de presó a França, no va ser posada en llibertat sinó traslladada a una presó espanyola per a perllongar-la. I que no pretenen una altra cosa sinó fer que compleixi dues penes successives pels mateixos fets, el que és contrari a totes les lleis del món.

També va dir que hi havia un risc que s'escapés i tornés a la lluita clandestina. Llavors l'advocat li va recordar que estava ingressada en un hospital després de tres angines de pit que havia tingut just un mes abans i que era impossible no solament la fugida sinó fins i tot que es pogués moure del llit. Ara, setembre de 2007 ja són 8 angines de pit i 6 hospitalitzacions.

El seu advocat defensor va qualificar la situació de presó de gratuïta i desproporcionada, una situació que mai s'havia conegut ni tan sols en els pitjors temps i que mancava de qualsevol suport legal, fins i tot de les lleis espanyoles, perquè ja havia complert la seva condemna i que tot això constava en els papers judicials de Fina.

A Josefina se li té com veritable ostatge per una condemna i delicte que ja té complerts, amb la qual cosa la seva situació es converteix en el segrest d'una persona amb greus malalties. Que no ens parlin de pau i tolerància els seus segrestadors i exterminadors.

Fina és madrilenya, va estar presa 20 anys a Espanya, sent brutalment torturada com hem narrat, per la seua militancia en els GRAPO. Després de la seva llibertat, es va tornar a incorporar a la lluita política, assant a la clandestinitat com a militant del PCE(r). Va ser detinguda en el 2002 a París i jutjada a França. Complerta la seva condemna a França, on va ser torturada i colpejada en el seu judici, cosa que va agreujar encara molt més el seu precari estat de salut, va anar il·legalment extraditada a Espanya, on no té cap causa pendent i per tant se li té segrestada per delictes que ja té complerts!!

Aquesta és la terrible situació: més de 24 anys de presó, amb la salut totalment destrossada per la seva estada en presó i les tortures a la qual ha estat sotmesa, amb la condemna no només totalment complerta, sinó sense causes obertes.

Callar aquesta situació d'extrema gravetat d'aquesta revolucionària presa, és contribuir amb l'extermini al fet que són sotmesos els presos i preses polítiques Fem una crida urgent a organitzacions i col·lectius d'esquerra, progressistes, ciutadans o sindicals al fet que de la manera que creïn més convenient, expressin el seu rebuig per la situació de segrest amb el risc d'assassinat al fet que Institucions Penitenciàries, per ordres de l'Estat, sotmet a la militant del PCE(r) Fina García Aranburu.

Per a nosaltres, la solidaritat sempre l'hem entès com donar suport amb el qual no coincidim ideològicament. Amb qui coincidim, fem coorporativisme, que és una cosa diferent.