Relat de tortures guardiacivilesques

Em dic Jorge García Vidal i sóc combatent dels Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre GRAPO.

Vaig ser detingut a les 18 hores del 6 de juny a la Biblioteca Pública de Ca Fabra, del barri de Sant Andreu a Barcelona. En aquest moment em trobava llegint assegut en una taula envoltat de molts estudiants, que preparaven els seus exàmens de juny. Escolto passos accelerats i veig a 3 homes de paisà que es dirigeixen cap a mi totalment tibants. S'abalancen sobre mi aquests i uns altres que tenia darrere meu, em llencen a terra i cridant em diuen que estic detingut. Jo escridasso el meu nom, que sóc guerriller dels GRAPO i que m'estan segrestant, tot amb l'objectiu de denunciar la meva detenció davant la gent. Davant la meva reacció, se'm tiren damunt més guàrdies, m'emmanillen fortament i m'ordenen que calli. Jo continuu denunciant la meva detenció i llavors, davant les vàries desenes d'estudiants, em posen una pistola al cap i m'ordenen o calles ja o t’engeguem un tret. Li contesto al pistoler amb noves escridassades sobre la meva militància. Llavors em plou una pluja de puntades de peu a la cara i començo a sagnar per la boca i el nas a dolls. Em tapen la cara amb una samarreta, i arrossegant-me pels cabells, m'intenten treure de la sala. Continuo cridant que m'han rebentat el nas i que em van a torturar, i el que puc observar és que s’afanyen immediatament a la tasca de netejar la sang del terra mentre es criden entre ells que no cal deixar rastre possible.

Els joves de la Biblioteca reaccionen, i els meus segrestadors s'han d'identificar com guàrdies civils i a cridar que han detingut a un terrorista. Com encara estava a la sala començo a cridar que els terroristes són ells, i davant aquests nous crits em treuen a cops de la sala. Em fiquen en un ascensor i quan es tanca la porta comencen a colpejar-me salvatgement i a amenaçar-me perquè deixi de cridar denunciant-los. Com l'ascensor és exterior i amb cristalls, els escolto dir que la gent els està veient des de fora. Així que em treuen i em baixen a arrosegant-me per les escales. A l'arribar a la sortida escolto veus de gent i torno a denunciar la meva detenció a crits.

A cops i corre-cuita m'arrosseguen fins a un vehicle que arrenca immediatament. Em colpegen als testícles i em produeixen tal dolor i hematomes a la cara interna de les cuixes, que a dia d'avui encara em produeixen forts dolors. Em colpegen al cap, em donen cops de puny als oïdes, em fiquen els dits en els ulls i m'escanyen el coll fins a produir-me asfixia i fortísims dolors a la gola. M'apliquen de tant en tant una borsa de plàstica pel cap. M'insulten i em criden fortísimament a l'oïda que em van a pegar un tret. Em pregunten cent vegades per la meva arma i que on estan els meus camarades. Només obro la boca per a prendre aire i resistir l'envit.

Arribem a un edifici pel qual em pugen arrossegant-me per les escales i em llencen contra el terra. Em trepitgen el cap, m'insulten i em claven les esposes en els canells fins a tallar-me la circulació. Calculo que al cap d'unes hores, em fan seure en una cadira i em descobreixen el rostre. Un guàrdia civil encaputxat em comença a llançar preguntes. No responc. Continua, no responc. Davant les meves reiterades negatives ordena que em tornin a llençar a terra. Tres guàrdies em claven els seus genolls contra les esposes, l'esquena, tot el meu cos Així una altra mitja hora més o menys. Arriba un altre guàrdia i em diu si em dol el nas (haig de tenir-lo molt malament) No responc i m'examina la cara. Els escolto que em duran a l'hospital

Entren un munt a per a mi i m'ordenen que em posi dempeus Com em nego em retorcen els braços i m'arrosseguen. Em fiquen en un cotxe i a tota velocitat i durant uns quinze minuts de viatge arribem a un local, que immediatament identifico a l'olor típica dels hospitals. Llavors començo a cridar de nou el meu nom i militància. Em fiquen arrossegant-me en una habitació i m'amenacen amb destrossar-me viu si segueixo donant-los problemes. Es fan fotos amb mi (ho veig a través de la samarreta), en pla trofeu i assagen puntades de karate contra mi.

Ve una dona, li ordenen que m'examini, però sense descobrir-me, doncs és perillós que la vegi, ja que s'ha autolessionat. Vaig a cridar per a dir-li a la metge la veritat però em tapen la boca. Faig força i em deixo anar, li dic a la doctora -que està molt nerviosa i es queixa de la situació-, que jo no represento cap perill per a ella i que tots els cops me'ls han donat ells quan ja em tenien emmanillat i immobilitzat. Molt nerviosa m'explora i em demana el meu nom o número de la Seguretat Social. Es posen molt nerviosos i li diuen que l'hi donen fora. Al poc temps torna la doctora i els diu que amb aquest nom (inventat, és clar) apareixen dues persones. El que està al comandament es posa molt nerviós, li diu a la metge que els hi faciliti algun medicament i a la resta de picoletos que deixin de parlar amb els guàrdies jurats de l'hospital, doncs estan revelant que jo estic allí. Em treuen arrossegant-me d’alli i amenaçant-me amb rebentar-me si esl hi monto un sarau en sortir. Escolto veus i sons de càmeres de fotos i a l'intentar cridar em tapen la boca i em fiquen a cops en el cotxe.

Aquest és el tracte que públicament m'han donat i que pot ser perfectament contrastat si hi hagués el més mínim interès a denunciar les tortures, és clar- preguntant a les desenes d'estudiantes de la Biblioteca, als metges, ATS i altres pacients de l'hospital, als periodistes que estaven allí amb els seus càmeres.

De la resta de dies?, millor no fer eterna aquesta denúncia, encara que està clar que els van haver de pegar el toc des de dalt, doncs el tracte va canviar a menys tortures físiques i més psicològiques (s'apropava la meva presentació en l'Audiència Nazional), com la contínua amenaça de detenir a militants i simpatitzants del PCE(r), del SRI i a familiars, dient a més que anaven a destrossar els seus habitatges amb el pretext de buscar armes.

Més de vint dies després, aquí a l'aïllament de Soto del Real, tinc cicatrius en ambdós canells per les esposes, els dits pulgars de totes dues mans adormits, hematomes i cicatrius a braços i cames, fortíssims dolors a l’ esquena, costelles i el nas rebentat. En els 5 dies a les seves mans em donaven contínuament gran quantitat d'antiinflamatoris, i la cara inflad i els llavis també inflats varen remetre, el de la resta del cos no. Això m'ha ocasionat (m'ho donaven també dissolt en l'aigua) un fortíssimo estrenyiment i dolors a la bufeta.

A data 6 de juliol de 2007, o sigui, un mes exacte de la seva detenció, Jorge García Vidal continua en el mòdul d'aïllament de la presó de Soto.